Taula Marinada
Inauguro aquesta secció anomenada menjar amb gent important que ha de complementar les notes habituals en els restaurants del país. La importància de les persones que apareguin aquí vindrà determinada per la seva notorietat pública o per algun tret físic o de caràcter que les converteixi en excepcionals. Obro amb un dinar en una barraca de l’Empordà envoltat d’una colla d’amics extraordinaris: coneguts i respectats per la seva feina, de moral recta i insubornable i amants dels plaers més primaris que ofereix la vida. Són els cavallers de la Taula Korkada.
La paella com un dels símbols gastronòmics de l’estiu. I la Taula Korkada fent-ne una el passat divendres 6 d’agost en una barraca a mig camí de Gualta i la Gola del Ter. Francesc Iglesies al capdavant de la cuina. Dóna instruccions precises a una brigada d’ajudants voluntariosa formada per Quim Masferrer, Dani Miralpeix, Antoni Vidal i l’amfitrió, David Casadellà. Més tard s’afegirà Pep Tornés. Només falta Jordi Pallarols, de vacances a Nova York. És la Taula Korkada, una germandat que es va crear fa sis anys a Arbúcies i que periòdicament es reuneix per compartir una bona taula, ordenar els problemes del món i passar una estona distreta i divertida.
Masferrer acaba d’estrenar El Xarlatan, l’últim espectacle de Teatre de Guerrilla. Més humor corrosiu protagonitzat per un personatge excèntric i entranyable que remet als venedors de mentides que havien rondat pel nostre país, a més de denunciar els mètodes i les teràpies actuals que prometen benestar i felicitat.
No revelaré els secrets de la paella d’en Cesc. Ja ho farà ell, si vol. Comencem amb una base pel sofregit en què hi ha pebrot vermell, pebrot verd, ceba, una mica de tomàquet i diversos grans d’all sencers. Després de netejar la sèpia i coure-la, s’afegeix a la paella juntament amb una bona ració d’escamarlans i gambes. Tot el gènere és fresquíssim i il·lusionant, de la peixateria de Torroella de Montgrí també coneguda com a Can Peiris.
En Dani treu els pals de golf i practica el putt. Vol ensenyar-nos a jugar, però desisteix al cap de poc. No es troba bé. Té l’estómac regirat i això que és un home amb una salut de ferro.
L’arròs bomba de l’estany de Pals es ven directament als millors establiments de l’Empordà. Tots els aliments que ha portat l’amic Casadellà són de qualitat extra i quilòmetre zero. Sense saber-ho estem adherits a l’slow food que tant de moda s’ha posat en els últims anys. El toc de gràcia el posa el fumet de peix de roca que s’ha preparat un dia abans amb crancs, cintes, escorpores i altres peixos de roca.
Mentre l’arròs va fent camí, obrim unes cloïsses que amanim amb una mica de llimona, oli i sal. En David fregeix els sonsos i en una olla es van fent els musclos de roca. Va dels fogons al tocadiscos i viceversa ballant un txa txa txa imaginari que li dóna un aire juganer i entremaliat. Completem l’aperitiu amb una amanida de tomàquet de pebrot i una ceba finíssima. El tomàquet és carnós, d’una consistència semblant al préssec.
En el tocadiscos que hi ha a la barraca sona una mica de tot: The Beatles, Small Faces, Frank Sinatra, un disc amb versions d’èxits de discoteca dels 70, l’Orquestra Mondragón, Spandau Ballet, Duran Duran i tota la morralla dels 80. El ventet que arriba fa el lloc encara més agradable. És una barraca senyorial, envoltada de pomeres, amb una cuina a l’entrada i un menjador prou ampli per a una vintena de persones.
Obrim una ampolla de cava rosat en homenatge a Dalí. Tenim vi blanc dels aspres de Cantallops per entomar el dinar i whisky suficient per una bona sobretaula. Arriba en Pep en el moment de servir la paella. Ara ja hi som tots. Està content d’haver arribat i encetar el cap de setmana. Apaga el cigarro i frega les mans quan veu arribar en Cesc amb l’arròs. És un home feliç. La primera cullerada és reveladora: l’arròs ben cuit i un gust de mar i terra que entusiasma. Hi ha lloc per a l’autocrítica perquè a la sèpia “li falta una mica”, segons el cuiner, però els aplaudiments són generals. L’arròs té picant de cirereta i això provoca que el vi vagi a raig. Casadellà i Iglesies, que són homes de pico fi, hi noten fruita madura i fruits secs. És un blanc de garnatxa, un vi típicament empordanès.
La tertúlia posterior deriva cap el Barça i la política catalana, tan incerta. En Cesc troba resposta per a tot. Porta una barba estiuenca sorprenent, però els arguments són coneguts. Ve amb la lliçó apresa i ens vol prevenir del populisme de determinats espais independentistes. És un home d’una cultura àmplia i un conversador excel·lent.
Planifiquem una nova sortida per la tardor. Hi ha disparitat d’opinions, però finalment s’imposa una caminada de dimensions considerables fins al Castell de Montsoriu i un sopar amb els bolets que agafem durant la pujada. Això, però, ja serà una altra història.
Preu del dinar per persona: 35 €
