Cal Fray

Posted by younganissa on 12 març 2010 · 2 comentaris 

Els records d’infància vinculats a la gastronomia persisteixen a la meva memòria amb exactitud. Els duré a sobre tota la vida, tant els bons com els dolents. Recordo les fulles d’enciam eixut i dur que ens donaven a les colònies escolars i que la mare trobava dies després a qualsevol butxaca, i el càtering infecte dels col·legis. Per contrast, els suculents entrepans de pernil serrà que em preparaven per berenar a la xarcuteria dels pares, els primers talls de brie i emmental, els gots de grosella d’amagat amb l’avi Antoniu i l’olor intensa de carn dins la càmera frigorífica. A casa es van aplicar de valent per fer-nos menjar com cal. A fora, Els Tinars era el restaurant de capçalera i els calamarsos farcits, el plat fetitxe. L’arròs de peix el vaig descobrir anys més tard quan el tiet Joan portava la família a Cal Fray, un local a peu de carretera de Llofriu que s’ha mantingut viu durant tots aquests anys.

Sempre que hi vaig penso molt en ell i en la felicitat general que implicava dinar allà. En aquell àpat tan esperat no tot eren flors i violes. Un arròs per a vuit persones es quedava curt davant la golafreria juvenil dels cosins i d’un servidor que, entre cullerada i cullerada, no deixàvem de vigilar les quatre o cinc palades d’arròs mal comptades que quedaven a la paella. Aquell patiment físic i real es va transmutar anys més tard en un remei eficaç al revelar-me un bon amic la teoria “n macarrons” que feia possible repetir tantes vegades de plat sense les maneres d’una colla de voltors. Només calia preveure una quantitat indecent i impossible d’acabar –d’aquí la n exponencial i infinita- per gaudir de la conversa i del menjar en plenitud i tranquil·litat.

Més o menys em va venir això al cap fa uns dies després d’entrar al menjador de Cal Fray. Uns cargols de mar i unes cloïsses van precedir l’arròs de peix totèmic. Aquest arròs fosc i intens porta també una mica de tall, salsitxes i algun plec de costella. És imprescindible menjar-lo amb cullera i amb una certa impaciència, com si algú te’l volgués prendre. Dels pocs llocs que conec de l’Empordà, només em sembla millor l’arròs de cabra de La Gola del Ter. Però aquest arròs és una cosa diferent i mereix una altra història.

Preu per a dues persones (sense postres, vi i cafès inclosos): 69,02 €

Restaurant Cal Fray (Carretera Barceloneta, 31)
Llofriu (Girona)
Tel: 972 30 35 98

Arxivat sota Comarques gironines, Fins a 100 €, PREUS RESTAURANTS (per a dues persones), SITUACIÓ DELS RESTAURANTS · Tagged with arrossos, empordà, marisc